Joan Maragall i Víctor Català

Joan Maragall

Va néixer a Barcelona al 1860 i va morir al 1911 a Barcelona .És un  dels escriptors més representatius del modernisme.

Era un poeta i pensador compromès amb la societat: sentia que la funció de la poesia era estimular la vida. Vol transmetre l’esperit optimista.

A la seva obra es pot observar que el tema principal és la natura.

La vaca cega, poesia i  visions i cauts.

La seva obra resumeix les dues actituds diferents del modernistes: l’actitud esteticista(natura) i l’actitud regeneracionista (vitalisme i compromís social)

Víctor Català

Va néixer a l’Escala el 1869 i va morir el 1966.

Gràcies a la mar i la serra del Montgrí es va inspirar per l’escenari muntanyenc  dels seus paisatges literaris. El seu pseudònim es Caterina Albert. Va anar poc temps a l’escola però va créixer en un ambient culte el que hi havia a casa seva. La seva vida familiar el va aportar a aficions artístiques.

L’Infanticida que és una de les seves primeres obres que les va presentar als Jocs Florals tracta la confessió d’una mare que va matar a la seva filla, va causar un gran escàndol ja que l’havia escrit una noia. Quan va morir el seu pare es va haver de fer càrrec de l’administració de Barcelona però això no li va impedir anar a Barcelona i va poder establir contacte amb l’ambient cultural de Barcelona. Tot i que no es volia donar a conèixer en públics va establir amistats amb Narcís Oller i Joan Maragall. No es va casar.

Àmgel Guimera

Àngel Guimerà va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife. El 1853 es  trasllada al Vendrell, un poble de la costa tarragonina, allà va adaptar-se a la llengua i els costums catalans, tot i que continua enyorant les canàries, fet que el va marcar molt i això es pot reflectir a les seves obres.

Va participar amb el naixent del catalanisme polític com un defensor incansable de la recuperació catalana i es va incorporar al moviment de la Renaixença. 

Del  segle XIX  Guimerà és el dramaturg de la literatura catalana. Algunes de les seves obres teatrals van tenir un èxit immediat i van ser traduïdes a diverses llengües.  Algunes de les seves obres tenen un caràcter romàntic, que pretenen una profunda impressió al públic per despertar-li  grans emocions i sentiments. Un dels aspectes més representatius a les seves obres són els personatges mestissos i de mons oposats.

Les obres més destacades van ser Mar i Cel, que és una tragèdia romàntica (1888)

Terra Baixa, que és un drama romàntic (1900)

Altres obres: El rei el conseller (1870), Indíbil i Mandoni (1875), Cleopatra (1876), L’any mil (1877), Romiatge (1877), EL darrer any d’en Claris (1877), Cants a la Pàtira (1906), Segon llibre de poesies (1920), Fill del rei (1886), La boja (1890), L’ànima morta (1892),entre d’altres obres.

La Renaixença

Època

Al segle XIX,al contrari que a l’edat moderna, va començar la recuperació del català com a llengua de cultura i  conreu  literari.

 Renaixença: És en un moviment històric i cultural.

Orígens

La gran transformació social i econòmica promoguda per la industrialització de Catalunya i en la influència del Romanticisme ja que recuperava la llengua, històries  pròpies, descobria la cultura popular i  feia créixer els sentiments de nacionals.

Les grans idees de la Renaixença són:

Promoure l’activitat literària per recupera l’ús de la llengua i cultura catalana.

Fer una literatura pròpia  per aproximar-la als moviments literaris europeus.

Aproximar el coneixement de la pròpia història per rescatar el passat medieval i la tradició cultural.

Fer institucions catalanistes a favor de la recuperació cultural i política de la nació catalana.

Els moviments de la Renaixença són:

A l’any 1833 es va publicar La Pàtria, és un poema de  Bonaventura que senyala el començament de la Renaixença.

A l’any 1869, es va instaurar els Jocs Florals. Els jocs Florals, és un concurs de poesia que pretenia estimular la creació de la poesia catalana.

A l’any 1877 es va publicar L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, és el primer poema èpic de la literatura contemporània.

Autors

Jacint Verdaguer és el gran poeta de la Renaixença, creador de la llengua literària moderna i gran figura del romanticisme català.

Va escriure els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana L’Atlàntida i Canigó.

Àngel Guimera  és el dramaturg més important de la literatura catalana del S.XIX i el de més projecció internacional. Va escriure Mar i cel i Terra baixa.

Narcís Oller és el novel·lista més important de la literatura catalana del S. XIX. Les seves novel·les més importants són La Papallona, L’Escanyapobres, la bogeria i la febre d’or.