dimecres, 24 de novembre del 2010

Neologismes i abreviacions

Neologia de forma

Per derivació: xerraire( derivat de xerrar), arrelar( derivat de arrelar).
Per composició: ferrorcarril, agredolç.
Per lexicalització: O.N.G organització no govermanental.
Per escurçament: cole paraula popular que normalment utilitzem per referir-nos al col.legi.

Neologia de significat

Imprimir: Deixar la marca o el senyal d'una cosa sobre una altra.
Copiar sobre paper amb una impressora les dades, els dibuixos o els textos fets en un ordinador.

Manlleus lingüístics:
De l'anglès: Un càmping és un lloc especialment preparat per a muntar-hi tendes de campanya i viure uns dies a l'aire lliure.
De l'italià: L'aquarel·la és un tipus de pintura feta amb colors barrejats amb aigua.
Del llatí cathedra ha donat el cultisme de càtedra i el mot popular o hereditari cadira.

Sigles

DAU: Document d'adequació a l'ús.
INE: Institucions nacionals d'estadístiques.
TUE: Tractat de l'unió europea.
SBD: Sabadell.
FED: Fons europeu per al desenvolupament.
ONCE: Organització nacional de cecs espanyols.
CCE: Comisió de les comunitats europeas.
CAM: Comunitat autònoma de Madrid.
IEC: Instituts d'estudis de Catalunya.
GEC: Gran enciclopèdia catalana.
ACA: Agència catalana de l'aigua.
CAP: Centre d'atenció primària.

dijous, 11 de novembre del 2010

Aquest diari sembla que sigui el futur o un avançament pel país de Catalunya, que tots visquen aquest canvi: el naixement d'un diari de Catalunya per així d'aquesta manera poder dir lliurament la nostre opinió,idees i tot això ho faran amb creativitat,excel·lència, amb aquest diari podem representar la nostra tradició i gent amb orgull. Ara es l'hora de repensar el nostre país i amb aquest diari ho podem fer.
Aquest diari representa a una Catalunya que està en el procés de canvi: un canvi en la manera de generar, rebre i analitzar la informació, i pot ser que aquest diari permetre portar a més gent la cultura catalana i el català.
Coneixem a  Toni Soler que és el presentador de Polònia.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Notícies

 





Aquí he penjat tres periòdics tractant la Mateixa notícia. Un dels EUA, un d' Espanya i un de Catalunya: els tres tenen la mateixa imatge, de contingut el de Catalunya diu que George Bush va ser una veu dissident a l’hora  de la invasió a Iraq és a dir que ell va ser el que va prendre totes les decisions i que la va portar molt encaminada, en canvi en el d’Estats Units es parla de la difícils decisions que G. Bush va haver de prendre sobre la guerra a l'Iraq i algunes coses que ell ha dit com que quan recorda aquests pensaments, més de set anys després està segur que va ser la millor decisió que ell va poder prendre ja que van alliberar a l'Iraq. Al d’Espanya diu que George Bush ha triat el dolç moment del partit republicà, per publicar les seves memòries i netejar la seva imatge i diu que aquest es recorda del seu amic José María Aznar (antic president d’Espanya) al que anomena "líder visionari".


dimecres, 3 de novembre del 2010

Biografia de Ramon Llull:
Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca a l’any 1232 , Ramon va rebre una formació cortesana. Es considera que la seva família pertanyia a la noblesa catalana que va acompanyar el rei Jaume I en la reconquista de l’illa de Mallorca. Es va casar amb Blanca Picany, amb la que va tindre 2 fills. Quan ell te 30 anys va abandonar la seva família després d’unes experiències  místiques(veu a déu), des de llavors es va dedicar a un únic objectiu: la conversió d’infidels a la verdadera fe cristiana.Va morir a l'any 1315 a Palma de Mallorca.


Obres:

Blaquerna 1283


Art de contemplació 1287


Llibre de les meravelles 1288 i 1289
L’arbre de la ciència 1296


Arbre de filosofia d’amor  1298





Fragment de l'arbre de filosofia d'amor:


Esdevenc Ramon en un bell prat; en lo mig havia un gran arbre e una bella fontana. A l'ombra de l'arbre estava una bella dona molt ornadament vestida, e plorava, planyia e deïa aquestes paraules:
– ¡Ah, trista dolorosa! ¡E com és molt avorrida en esta present vida! Car ciència, ta germana, ha molts servidors qui la prenen per filosofia, e tu n'has pocs, segons ta dignitat e honor.
Ramon venc a la dona, la qual humilment saludà; e la dona agradablement li reté ses saluts. Demanà Ramon a la dona com era apellada, ni per què estava en plants e en plors. –Ramon –dix la dona–, jo som apellada Filosofia d'Amor, e planc e plor per ço car he pocs amadors, e ma germana Filosofia de Saber n'ha molts més que mi.

– Filosofia d'amor –dix Ramon–, ¿què és causa que Filosofia de Saber ha més servidors que vós? ¿Ni per què vós n'havets enveja, pus que ella és vostra sor?
– Ramon –dix la dona–, l'ocasió perquè ma sor ha més servidors que mi, és car los homes, quan comencen aprendre ciències, comencen amar saber per mi, car sens mi no poden amar saber; e com saben les ciències, amen la filosfia d'aquelles, e han-ne feits molts llibres e moltes arts; a adeliten-se en amar les ciències, e no en amar mi ni ma filosofia d'amar, qui es pròpiament de ma essència e natura; e per això quan volen amar, no saben amar mi ni mes condicions, en tan gran virtut com saben entendre veritat de les causes que aprenen; e açò és per ço car estan llongament en aprendre ciències d'enteniment e de veritat, e no en aprendre ciències d'amor e de bontat. E per aiçò se segueix contra mi enjúria e pecat, e gran damnatge a molts amadors de saber; car aitant com mais saben sens amar mi e bontat, aitant han major manera de fer mal e d'enganar e traïr los uns los altres. E per aiçò planc e plor, e estaig en desconhort e tristor. E enveja ni ergull no em fa plorar, mas plor per ço car los de més homes d'est món no saben amar; car si sabien tan bé amar com saben entendre, per mi e per ma sor poria ésser tot lo món ordenat e en bon estament; car lo món s'hauria a la fi a la qual és creat, de la qual fi lo desvien los de més homes d'aquest món.



Comentari del fragment:




Creiem que vol fer una distinció entre el saber científic i el sentiment, entre la raó i les emocions. D'alguna manera Llull, per una banda té a Deu, que en aquella època deucentrista era el nucli de tot, i per altra banda la ciència, la raó que li fa difícil tasca a la fe.

Bibliografia: