Biografia de Ramon Llull:
Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca a l’any 1232 , Ramon va rebre una formació cortesana. Es considera que la seva família pertanyia a la noblesa catalana que va acompanyar el rei Jaume I en la reconquista de l’illa de Mallorca. Es va casar amb Blanca Picany, amb la que va tindre 2 fills. Quan ell te 30 anys va abandonar la seva família després d’unes experiències místiques(veu a déu), des de llavors es va dedicar a un únic objectiu: la conversió d’infidels a la verdadera fe cristiana.Va morir a l'any 1315 a Palma de Mallorca.
Obres:
Blaquerna 1283
Art de contemplació 1287
Llibre de les meravelles 1288 i 1289
L’arbre de la ciència 1296
Arbre de filosofia d’amor 1298
Fragment de l'arbre de filosofia d'amor:
Esdevenc Ramon en un bell prat; en lo mig havia un gran arbre e una bella fontana. A l'ombra de l'arbre estava una bella dona molt ornadament vestida, e plorava, planyia e deïa aquestes paraules:
– ¡Ah, trista dolorosa! ¡E com és molt avorrida en esta present vida! Car ciència, ta germana, ha molts servidors qui la prenen per filosofia, e tu n'has pocs, segons ta dignitat e honor.
Ramon venc a la dona, la qual humilment saludà; e la dona agradablement li reté ses saluts. Demanà Ramon a la dona com era apellada, ni per què estava en plants e en plors. –Ramon –dix la dona–, jo som apellada Filosofia d'Amor, e planc e plor per ço car he pocs amadors, e ma germana Filosofia de Saber n'ha molts més que mi.
– Filosofia d'amor –dix Ramon–, ¿què és causa que Filosofia de Saber ha més servidors que vós? ¿Ni per què vós n'havets enveja, pus que ella és vostra sor?
– Ramon –dix la dona–, l'ocasió perquè ma sor ha més servidors que mi, és car los homes, quan comencen aprendre ciències, comencen amar saber per mi, car sens mi no poden amar saber; e com saben les ciències, amen la filosfia d'aquelles, e han-ne feits molts llibres e moltes arts; a adeliten-se en amar les ciències, e no en amar mi ni ma filosofia d'amar, qui es pròpiament de ma essència e natura; e per això quan volen amar, no saben amar mi ni mes condicions, en tan gran virtut com saben entendre veritat de les causes que aprenen; e açò és per ço car estan llongament en aprendre ciències d'enteniment e de veritat, e no en aprendre ciències d'amor e de bontat. E per aiçò se segueix contra mi enjúria e pecat, e gran damnatge a molts amadors de saber; car aitant com mais saben sens amar mi e bontat, aitant han major manera de fer mal e d'enganar e traïr los uns los altres. E per aiçò planc e plor, e estaig en desconhort e tristor. E enveja ni ergull no em fa plorar, mas plor per ço car los de més homes d'est món no saben amar; car si sabien tan bé amar com saben entendre, per mi e per ma sor poria ésser tot lo món ordenat e en bon estament; car lo món s'hauria a la fi a la qual és creat, de la qual fi lo desvien los de més homes d'aquest món.
Comentari del fragment:
Creiem que vol fer una distinció entre el saber científic i el sentiment, entre la raó i les emocions. D'alguna manera Llull, per una banda té a Deu, que en aquella època deucentrista era el nucli de tot, i per altra banda la ciència, la raó que li fa difícil tasca a la fe.
Bibliografia:
Deu és el número que porta Messi a l'esquena, i ell si que és un Déu.
ResponElimina